Podria semblar un casament normal, a primera vista. Una parella jove, un castell al mig del bosc, molta alegria, quantitat d’amics i familiars, un projecte en comú… Però no, no va ser una casament com els que estem acostumats a veure. Va ser molt més. Es tractava de plasmar més que mai la seva història, el seu caràcter i la seva personalitat. Ell, amant de l’esport de qualsevol tipus, ella una apassionada de tot el que porti etiqueta i es surti d’allò convencional.
Ens varen demanar un casament diferent, que sorprengués i transmetés el seu esperit jove i desenfadat. Com que l’espai on es celebrava és un castell del segle XI, vàrem decidir transformar-lo per complet però sense permetre que perdés la seva essència, de vital importancia pels nuvis.
Per poder disfrutar de tots el racons de l’espai, l’aperitiu es va celebrar dins de les parets enmurallades del castell. Vam instal•lar dues zones de chill out formades per sofà y tauletes baixes de palets, a més de pufs de colors flúor molt cridaners: rosa, groc, verd… Una combinació que potser esgarrifa a priori, però que donava a l’espai un toc d’humor molt encantador.
El sopar es va celebrar fora, una elecció que tant els nuvis com les seves famílies van tenir clar des de bon principi. La zona del banquet es composava de 31 taules rodones que envoltaven les tres taules presidencials rectangulars. Les estovalles de lli fucsia van posar el punt personal durant el sopar, juntament amb uns centres de taula a base d’ampolles verdes amb tot tipus de flors de colors molt vius, des d’orquídies fins a peonies fucsies. Tot això sota una gran cortina d’unes mil bombetes aproximadament. Aquella era la única llum durant el sopar, tret de la llum que il•luminava la capella del castell i les 3 ó 4 espelmes que hi havia com a centre de taula. Una cop acabat el sopar, mentre els nuvis ballaven el ball, es va instal•lar un buffet amb tot tipus de fruita. Albercocs, peres, pomes, maduixes, raïm… El toc personal el van posar les enormes lletres de porexpan fucsies que escrivien el nom d’un famós blog de moda.
Després del sopar, els convidats varen anar passant dins el castell, on es va posar una tarima per poder ballar més còmodament. Enormes teles de tul cubrien el pati interior, a més d’una decoració molt cuidadada a base de maniquís i rodes de bicicleta, que aportava un toc personal.
‘Quina meravella, quin gust, qué original!’, és el que es sentia durant tot el casament. En definitiva, un dia per recordar per tots els que vam tenir el plaer de formar part d’un esdeveniment tan especial i personal.
